L’Estany de Sils constitueix una zona humida amb unes característiques úniques a Catalunya. Bona part d’aquesta singularitat és deguda al clima relativament humit i a la marcada inversió tèrmica dels fons de la plana selvatana.
Així, malgrat la seva situació ben propera a la Mediterrània, l’Estany de Sils té paisatges propis de contrades més fredes i humides, barrejats amb vegetació típicament mediterrània a les zones més seques i arrecerades dels voltants.
La diversitat d’hàbitats aquàtics afavoreix la presència d’una fauna rica i variada. Tot plegat, fa que l’Estany de Sils, malgrat la seva extensió reduïda, tingui una gran rellevància pel que fa a la conservació de la biodiversitat.
Els ocells aquàtics són probablement els habitants més coneguts i vistosos de les zones humides. Cada any milions d’aquestes aus fan un llarg viatge d’anada i tornada des del nord d’Europa fins a zones més càlides on passen l’hivern. És aleshores quan moltes s’aturen a l’Estany de Sils.
