L'Estany de Sils és una àrea de notable interès paisatgístic i extremadament singular dins un ambient predominantment mediterrani.
En el paisatge vegetal actual dominen les bosquines mixtes dels riberals amb algun clap de verneda, així com notables fragments de vegetació aigualosa que ocupen els indrets inundables, com creixenars, canyissars, balques, comunitats de llenties d'aigua i herbassars de ciperàcies i juncàcies.
El conjunt de les comunitats vegetals aquàtiques o higròfiles constitueixen un important vestigi de la vegetació primitiva que ocupava aquestes terres estanyades. És destacable la presència del marcòlic, el lliri de neu i el buixol.
En alguns dels casos aquestes comunitats són força singulars i no es troben representades en altres zones humides de Catalunya. Cal fer esment, però, de l'especial fragilitat d'aquests sistemes naturals, vulnerables davant qualsevol acció pertorbadora del medi.
Categories d'amenaça* Risc mínim Gairebé amenaçada Vulnerable En perill d'extinció En perill crític d'extinció |
*S'indica la categoria d'amenaça a nivell català o, en cas de no estar definit, a nivell espanyol.
Balcalló
Carex riparia
Risc mínim
A Sils s’anomena balcalló a les espècies de plantes herbàcies de Càrex que creixen en indrets embassats formant herbassars alts (més d’un metre), densos i força impenetrables. Aquests herbassars constitueixen un dels paisatges més característics de les zones humides de Sils, sobretot per la gran extensió que hi ocupen. A l’estiu, el balcalló assoleix la seva màxima alçada, tot mostrant les seves espigues marronoses. Enmig dels herbassars cerquen les granotes i les reinetes la frescor i s’hi amaguen els pollets encara joves d’ocells aquàtics com el rascló o la polla d’aigua.
Canyís
Phragmites australis
Risc mínim
El canyís creix en indrets empantanegats o amb aigua subterrània fàcilment assequible. A Sils ocupa una bona extensió vora els recs i forma taques enmig dels herbassars de balcalló. A l’hivern mostra el seu característic plomall sec, ple de llavors que són aprofitades per molts ocells que hi viuen o hi fan niu de manera exclusiva i que, en general, han esdevingut molt rars: l’arpella o el raríssim bitó –estrany ocell que s’alimenta d’anguiles i que a la nit fa un bram similar al bou, origen de moltes llegendes- no podrien viure sense la presència de canyissars extensos.
Lliri de neu
Galanthus nivalis
Risc mínim / Protegida a Catalunya*
El lliri de neu és una delicada i poc coneguda planta que creix en indrets particularment ombrívols i una mica freds. La seva presència a Sils i a la resta de la Plana de la Selva s’ha d’atribuir, com la d’altres espècies similars, a la humitat i la inversió tèrmica. Floreix molt aviat (a vegades a finals de gener) i les seves flors poden créixer damunt la neu en zones on aquesta hi és habitual. Li agraden els boscos de fulla caduca i, en particular, les vernedes i les rouredes humides. Tot i que a les planes sovint el bosc original ha desaparegut, la seva presència sol indicar que, allí on viu, els verns o els roures serien els arbres dominants.
*Inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya com a Espècie de la flora estrictament protegida
Lliri groc
Iris pseudacorus
Risc mínim
El lliri groc és una de les plantes més característiques dels aiguamolls d’aigua dolça. A Sils el trobem, sobretot, prop de recs i canals i les seves boniques flors grogues taquen el paisatge entre els mesos d’abril i maig.
Salicària
Lythrum salicaria
Risc mínim
Enmig dels herbassars de balcalló floreix als mesos de juny i juliol l’esplèndida salicària. Les seves flors morades i en forma d’espiga sobresurten de la verdor dels herbassars i donen una nota de color al monocroma estival del paisatge de l’Estany.