Conseqüències de la dessecació
Després de la dessecació definitiva, les terres de l’antic Estany de Sils foren repartides en petites parcel·les entre els pagesos de les rodalies. El repartiment de terres no va ser a canvi de res, ja que aquests pagesos van ser obligats a pagar un impost anomenat cens als ducs de Medinaceli, antics senyors de l’Estany. A més, amb el seu esforç personal, els pagesos havien de mantenir nets de sediment els recs i les séquies.
El prat va ser durant molts anys el principal recurs econòmic dels habitants de l’entorn de l’Estany de Sils. El drenatge difícil de la zona dificultava el conreu, però oferia bones collites d’herba: tot un tresor per a les petites explotacions agràries i ramaderes de l’època.
Els canvis socioeconòmics de les darreres dècades han provocat l’esfondrament de les petites explotacions agràries. Els prats de dall han deixat de tenir interès econòmic i s’han abandonat o bé, s’han anat substituint per conreus de pollancres. S’han deixat de pagar els censos i ja ningú té cura permanent dels sistemes de drenatge. Tot plegat ha significat una profunda modificació en el paisatge i en el funcionament dels sistemes naturals de la zona. Les fotografies dels últims anys són un fidel testimoni d’aquest important canvi.