La gestió de l’Estany de Sils per la seva conservació ha passat per diferents etapes.
El 1998 es va dur a terme una primera iniciativa de planificació i actuacions de restauració de l’Estany. Aquest projecte s’emmarcava dins el projecte LIFE, i va ser desenvolupat per Acció Natura conjuntament amb l’Ajuntament de Sils. El projecte europeu va aconseguir superar el primer obstacle per la recuperació de l’espai: van aconseguir reunir els terrenys que formaven l’Estany de Sils, els quals estaven repartits entre diversos propietaris. Un cop unificat l’espai natural, van recuperar la llacuna permanent que coneixem avui en dia. |
Tot i l’èxit d’aquesta primers passos en la conservació de l’espai, el projecte LIFE va acabar el 2002 i, des d’aleshores, l’espai s’ha anat degradant. Més tard, al 2018, es va recuperar el projecte de restauració d’aquest espai natural i, des d’aleshores, s’han estat implementant estratègies per millorar l’estat de l’Estany. |
Coneix els tres pilars de l’actual projecte de conservació de l’Estany de Sils:
1- Conservació
L'Estany de Sils és un espai natural protegit inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Forma part de la Xarxa Europea d'Espais Naturals Natura 2000 (XN 2000), que és el nucli de les polítiques europees de biodiversitat. Dins de la XN 2000 és considerat una Zona Especial de Conservació (ZEC) amb el codi ES5120017 i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) amb el codi ES5120017. Per aquests motius i pel seu caràcter emblemàtic en l’entorn de la Plana de la Selva, és imprescindible conservar aquest espai i preservar-ne els seus valors naturals. La principal amenaça de l’Estany de Sils al llarg de la història ha estat la voluntat humana de dessecar-lo. Des de l’edat mitjana, es van dur a terme actuacions dirigides a dessecar l’estany per tal d’aprofitar els seus terrenys per al cultiu i la ramaderia, així com per evitar malalties com el paludisme. Mitjançant la construcció de sèquies es va aconseguir dessecar l’estany i convertir les terres en camps de cultiu. A aquesta amenaça se n’hi han sumat altres més recentment, com ara la introducció d’espècies invasores, els abocaments industrials, urbans i la presència de nitrats i plaguicides al sòl, a causa del usos agrícoles. Per mitigar els impactes de totes aquestes amenaces, l’Estany de Sils requereix d’una gestió i un manteniment especialment actius per a conservar-ne i millorar-ne els valors ecològics i la biodiversitat. |
2- Custòdia fluvial
La custòdia fluvial pretén responsabilitzar als usuaris i propietaris vinculats a una zona humida, així com a les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació de l’espai, la millora de la biodiversitat i un millor estat ecològic. Des del 2018 i fins el 2022, la custòdia de l’Estany i la Séquia de Sils està a mans de Fundació Emys i Fundació Catalunya La Pedrera, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sils i el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (l'actual Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) i l’Agència Catalana de l’Aigua. El desembre del 2019, aquests actors van aprovar un pla de gestió per recuperar aquest espai natural protegit i la bona conservació de la seva diversitat d’hàbitats, per tal que aculli i afavoreix el desenvolupament de la biodiversitat potencial, fent-ho també compatible amb l’aprofitament dels seus recursos i l’accessibilitat per a les persones. Si vols saber més sobre custòdia fluvial d’aquesta zona humida, pots consultar els detalls del conveni. |
3- Transparència
Des del 2018, s’ha reprès la gestió d’aquest espai gràcies a la firma d’un conveni de custòdia fluvial. La gestió actual es guia per un pla de gestió, aprovat al desembre de 2019, que determina les actuacions necessàries per aconseguir que l’Estany de Sils es conservi a llarg termini, amb les mínimes intervencions necessàries. A través del pla de gestió es pretén dur a terme una gestió activa de l’Estany de Sils que n’asseguri la seva conservació a curt, mig i llarg termini. Els objectius que fixa el pla engloben els diferents ecosistemes de l’espai natural. En aquest sentit, s’està treballant en tres direccions. En primer lloc, es fan accions perquè la llacuna permanent mantingui una superfície humida d’1 hectàrea i fondàries superiors al metre (de mitjana), a més de millorar la qualitat de l’aigua en els propers anys. En segon lloc, el pla preveu que per al 2022 l’entorn de l’Estany disposi de les diferents tipologies d’hàbitats pratenses i herbassars (canyissar, prats de dall, jonqueres i prats halòfils i prats secs) i que es preservin les rouredes i alzinars, sense espècies invasores. Per últim, un dels objectius, marcat pel 2027, és que el 25% del terreny contemplat en el conveni disposi de bosc de ribera. A més de la protecció integral dels ecosistemes, el pla també preveu accions concretes per a la conservació de les poblacions de la tortuga d’estany, així com d’altres espècies d’amfibis i d’ocells. Les actuacions que es faran els propers anys s’aniran actualitzant en el calendari d’aquesta pàgina web per mantenir-vos informats de les accions de gestió i conservació en curs. |
Òrgans gestors i col·laboradors