Paisatge

A l'entorn de l'Estany de Sils podem observar molts paisatges diferents, cada un amb les seves particulars i biodiversitat singular.

Prats de dall

El prat de dall és un dels elements més significatius del paisatge botànic de l'Estany de Sils. Es tracta d'una comunitat seminatural que es desenvolupa damunt de terrenys argilosos, sovint parcialment inundables, de l'antic llit de l'estany i que fins fa poques dècades ocupava la major part de les terres dessecades. La componen una gran diversitat de plantes herbàcies que havien tingut interès com a farratge, i el seu manteniment només és possible mitjançant l'explotació tradicional, consistent en la dallada a la primavera-estiu i, ocasionalment, la pastura o redall a la tardor-hivern. Sense aquesta gestió el prat degenera i és envaït per comunitats de ribera o aiguamoll i la seva diversitat florística desapareix.

Aiguamolls

Als indrets on es manté aigua embassada durant llargues temporades, el prat de dall es veu progressivament substituït per herbassars d'aiguamoll, on dominen els grans càrexs, que a Sils coneixem com a balcalló. La vegetació aigualosa la completen jonqueres, balcars, canyissars i plantes aquàtiques anuals.

Vegetació de ribera

La vegetació de ribera és present de forma fragmentària al llarg dels recs i canals i vores de prats de l'estany, amb la presència de freixes, verns, gatells i salzes. De tota manera els boscos de ribera més esponerosos i ben conservats se situen a les rieres de les rodalies, com la riera de Vallcanera.
El relleu ondulat i la varietat de microclimes i de sòls de les terres properes permeten que a l'entorn de l'Estany de Sils es desenvolupi una vegetació molt variada, on s'alternen elements centreeuropeus i mediterranis, amb rouredes, suredes, pinedes, brolles i prats secs.